LA DANSA DE LA BATALLA
La batalla entre Bartomeu Sala i el veguer Pere-Anton de Rocacrespa
Bartomeu Sala és el personatge més important nascut a Montornès. Bartomeu era fill de can Sala, una masia situada sobre la riera de Vallromanes. Era un pagès de remença, és a dir, un serf del senyor feudal de Montornès, que vivia en el mas fortificat que avui anomenem Torre Tavernera.
La primera revolta remença: 1462-1472
Els senyors prescindiren del decret reial i els seguiren cobrant a la força. Això provocà finalment la revolta camperola, la dirigí Francesc Vernatallat. Un lloctinent seu fou Pere-Joan Sala, oncle d’en Bartomeu. El rei volia imposar el poder reial a la noblesa, i s’alià amb els remences contra l’enemic comú. Deu anys més tard Joan II sense fe ocupà Barcelona i guanyà la guerra, no concedí als aliats els drets que esperaven. Preferí fer les paus amb la noblesa derrotada i permeté que se seguissin cobrant els impostos feudals.
La segona revolta remença : 1484-1486
El nou rei, Ferran el Catòlic, restablí la legalitat dels mals usos. I en Pere-Joan Sala ajuntà un nou exèrcit remença. La segona revolta remença s’estengué al moment per Catalunya. Bartomeu marxà a la plana de Vic com a capità, i alliberà el Vallès. La Diputació de Barcelona envià un exèrcit contra els pagesos de Bartomeu Sala, la dirigí Pere-Anton de Rocacrespa. L’aristocràcia pensava en una victòria ràpida, però Bartomeu Sala esperà les tropes de la Diputació a Montornès. El dia 4 de gener de 1485 es plantejà la batalla, i els remences de Bartomeu Sala aconseguiren la victòria completa.
Actualitat
La Dansa de la Batalla, és una representació solemnial del conflicte bèl·lic que va tenir lloc al poble el 4 de gener de 1485. Aquesta batalla va ser una de les darreres que va enfrontar els remences amb la noblesa catalana. Els remences encapçalats per Bartomeu Sala, originari de Montornès, van aconseguir una victòria sonada sobre l'exèrcit de la Diputació, una victòria que va obrir les portes a la sentència arbitral de Guadalupe (1496), inici de l'abolició del feudalisme a Catalunya.
La dansa comença presentant el cabdill remença, en Bartomeu Sala (compassos 1 al 4), i tot seguit presenta el comandant de l'exèrcit de la Diputació de Barcelona, el veguer Pere Anton de Rocacrespa (c.5-8). Aquest preludi s'acaba amb un pas solemne de tots dos (c.9-12). Bartomeu Sala, amb el suport del poble (c. 13-21, amb segona veu, caixa i timbal), s'enfronta a l'exèrcit del veguer, enemic de la pagesia (c.22-33, sense timbal ni segona veu). La batalla es lliura amb força creixent (c 33-42). El dirigent dels remences no cedeix (c.42-46), lluita amb una gran contundència entre els crits de guerra del poble (segona veu). Sí que afluixa el veguer (c.46-50), que finalment cau mort. En aquest punt la coreografia inclou la posició en horitzontal del gegant que representa el veguer, la qual cosa suposa una coordinació i un esforç considerable, de manera que esdevé el moment més important del ball. Finalment les tropes remences celebren la victòria i reben l'homenatge de l'exèrcit dels nobles (c.51-58).
La peça musical, per a gralles, caixa i timbal, és original d'Enric Montsant i Damià, composada l'any 1989 i ha estat editada en el 3r Tradicionàrius (1990). La coreografia va ser creada pels Geganters de Montornès.
Aquest ball propi i característic que representa la darrera batalla de la Guerra dels Remences, un ball que ha esdevingut un element identitari de primer ordre. La dansa de la Batalla té lloc sempre a la plaça de Joan Miró el diumenge de Festa Major al migdia (el tercer diumenge de setembre). Aquest ball únicament és ballat en aquesta data, en cap altra ocasió es podrà veure la Dansa de la Batalla.